Termes clau del tema de climatologia.

A continuació es presenta el llistat de termes-clau referits a climatologia i que sintetitzen els continguts de la part del temari corresponent.

Temps
Clima
Meteorologia
Climatologia
Climatologia analítica
Climatologia dinàmica

Cèl·lula de Halley
Cèl·lula de Hadley
Principi de conservació del moment de rodament
Acceleració aparent de Coriolis
Principi del trebolí

Altes pressions subtropicals
Vents alisis
Convergència intertropical
Baixes pressions subpolars
Vents de l’oest

Zona climàtica
Clima equatorial
Clima de latituds mitjanes
Clima subtropical
Vents monçònics

Efectes del caràcter marítim o continental d’un territori sobre el seu clima.
Climes de façana occidental d’un continent
Climes de façana oriental d’un continent
Efectes del relleu sobre la circulació
Ciclogènesi

Escala regional
Escala sinòptica
Mesoscala
Microscala

Isòbara
Anticicló
Depressió
Dorsal anticiclònica
Talveg
Pantà baromètric
Front
Front fred
Front càlid
Front oclòs
Centre d’acció tèrmic
Centre d’acció dinàmic

Vent de gradient
Vent geostròfic
Vent real
Llei de Buys-Ballot

Humitat
Humitat absoluta
Humitat relativa
Punt de rosada.
Mecanismes de saturació
Precipitacions orogràfiques

Virga
Praecipitatio
Precipitació
Precipitació estricta
Precipitació geogràfica
Precipitació oculta
Gelada blanca o gebrada
Gelada negra
Boira gebradora
Boira ploranera o ploradora
Formes de precipitació líquida
Brusca
Brusquina
Ruixada
Formes de precipitació sòlida
Prismes de gel
Neu (neu de pedaç)
Neu granulada
Calabruix
Pedregada
Aiguaneu
Pluja engelant

Nigul
Boira
Boira d’advecció
Boira de radiació
Nucli de condensació
Bergeron
Coalescència

Classificació internacional dels núvols
Gèneres nebulosos
Cirrus (Ci)
Cirrostraturs (Cs)
Cirrocumulus (Cc)
Altostratus (As)
Altocumulus (Ac)
Stratocumulus (Sc)
Stratus (St)
Nimbostratus (Ns)
Cumulus (Cu)
Cumulonimbus (Cb)

Tipologies específiques de niguls:
Fractostratus
Cumulus humilis
Cumulus mediocris
Cumulus congestus
Cumulonimbus calvus, Cumulonimbus capillatus, Cumulonimbus incus.
Stratocumulus orogràfics
Altocumulus lenticularis
Altocumulus castellatus
Halo

Evapotranspiració
Evapotranspiració potencial
Evapotranspiració real
Reseva hídrica
Dèficit hídric
Diagrama de Gaussen/ Walter
Fitxa hídrica

Classificació climàtica de Thornthwaite.
Índex d’humitat de Thornthwaite
Índex d’aridesa de Thornthwaite
Classificació climàtica de Köppen

Portals amb informació sobre meteorologia i climatologia

Com es va comentar a classe es presenten els següents webs bàsics per a obtenir una bona informació de base meteorològica.

Un web en català prou interessant, però que darrerament té problemes de manteniment és el que s'indica a continuació:

http://www.infomet.fcr.es/

Es va comentar el web, molt complet, Wetterzentrale, publicat a Alemanya i que conté tot tipus d'informació, així com enllaços als diversos models de predicció.

http://www.wetterzentrale.de/

Un web de característiques similars, però en francès, és el que segueix:

http://www.meteociel.com/

Pel que fa relació a les imatges de satèl·lit meteorològic és prou interessant el següent enllaç, al qual es poden observar les imatges de diverses fonts i tipologies.

http://www.sat24.com/

Recordatori pel que fa al comentari de mapes isobàrics.

En realitzar el comentari d’un mapa isobàric convé tenir presents el següents punts:

- Indicar la seva escala en relació als grans grups descrits a classe (regional, sinòptica, mesoscalar o microscalar).

- Descriure breument l’àrea geogràfica representada.

- Indicar la localització dels principals centres d’acció (depressions i anticiclons). En la seva localització s’han d’evitar expressions no geogràfiques (damunt, davall, dreta, esquerra...), cal fer-ho mitjançant coordenades o en tot cas amb toponímia.

- Definir i descriure breument les característiques de cada un dels centres esmentats: a més del seu caràcter depressionari o anticiclònic, el valors de la pressió a la seva part central, la seva extensió, la densitat de traça de les isobares ...

- Descriure altres configuracions isobàriques existents (dorsals, valls depressionàries, pantans baromètrics ... ), així com els fronts.

- Fer un comentari conjunt del mapa esmentant el sentit general de la circulació i del pronòstic en línies generals (indrets amb vents forts, àrees presumiblement amb “bon temps” o “mal temps”, possibles anomalies tèrmiques notables).

Respondre les qüestions plantejades.

Una bona obra per aprendre a llegir i intepretar el mapa del temps és aquesta que es refereix a continuació.

Javier Martín Vide (1991): Mapas del tiempo: fundamentos, interpretación e imágenes de satélite. Oikos-tau.

El mateix autor ha realitzat una altra obra sobre el mateix tema:

Javier Martín Vide (2005): Los mapas del tiempo. Davinci Continental.

Bibliografia i enllaços relacionats amb el tema dels niguls.

La classificació internacional de núvols està fixada en un Atles Internacional, publicat per la Organització Meteorològica Mundial, a aquest enllaç està penjat bona part del material gràfic d'aquest atles. Com podreu observar es tracta de fotos antigues i amb no gaire bona definició, però amb el valor d'aparèixer a l'obra de referència.

http://www.imn.ac.cr/educacion/atlas_nubes.html

Un dels millors atles de núvols on line és el que es presenta al següent enllaç. Es tracta d'un web extraordinari per les seves imatges i la facilitat de navegació. Inclou tant imatges d'ennigulades com també de meteors. És en alemany, però utilitza la terminologia internacional per anomenar els niguls.

http://www.wolkenatlas.de/

Per a conèixer més coses den Hadley

A aquestes primeres sessions s'ha explicat el model establert per Hadley com a un bon model primari per explicar la circulació atmosfèrica. Si vos pica el tema recoman la lectura d'aquest ben documentat article en torn a aquest personatge, el seu model de circulació i les seves conseqüències en el posterior desenvolupament de la climatologia.

http://www.meteohistory.org/2006historyofmeteorology3/2persson_hadley.pdf

De la seva lectura en podeu aprendre, per exemple, que el famós pensador E. Kant era de professió professor de Geografia Fïsica, a més de comprendre l'important impacte que en la producció científica posterior va tenir la descripció explicativa de la circulació atmosfèrica que feu Hadley.

Un article més reduït, però que també aporta informació d'interès sobre el tema és aquest:

http://www.divulgameteo.es/uploads/Alisios-Galileo.pdf

Un llibre fonamental de climatologia

Un llibre de lectura molt recomenable, de lectura gairebé obligada si vos voleu iniciar a la climatologia, és el que segueix.

Javier Martín Vide: Fundamentos de climatología analítica. Editorial Síntesis. ISBN 978-84-7738-113-6

Sobre l'efecte Coriolis i la guerra.

El canó al que em vaig referir en la classe d'explicació sobre la força de Coriolis és el Wilhelmgesch, peça utilitzada pels alemanys per a bombardejar Paris a les darreries de la Primera Guerra Mundial i que es va batejar amb el nom de l'emperador alemany Wilhelm II.
Curiosament aquest tipus de peça d'artilleria es sol confondre amb un altra el nom de la qual és més suggerent, es tractava del Dicke Bertha (literalment la Grossa Bertha), que en realitat era un gran obús, que tirava bombes a una distància molt menor, però que ja estava en us al començament del conflicte.

Per a qui en vulgui saber més coses, a aquests enllaços d'anàlisi d'història militar en diu coses.

sobre el Wilhelmgesch
http://enciclopedia.elgrancapitan.org/index.php/Wilhelmgesch%C3%BCtze

sobre la Dicke Bertha
http://html2.free.fr/canons/bertha.htm
(és en francès, però és bo d'entendre)