Al llarg de la sortida de cap al Puig des Teix es varen tractar diversos centres d'interès, dels quals s'ofereixen a continuació alguns enllaços interessants a fi de poder documentar-se'n i ampliar coneixements.
La influència antròpica en el relleu. Els espais de marjades.Al llarg de la sortida als camps de marjades. A aquest article se n'ofereix una visió general:
http://www.uv.es/metode/numero36/40_36.html
Una altra publicació amb força informació, i que a més posa en relació la pedra en sec de Mallorca amb la d'altres àmbits propers és la següent:
COLOMAR, A. (dir.). Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta de catalogació. Palma: Consell de Mallorca. Departament de Promoció i Ocupació. FODESMA, 2002.
Un web amb informació diversa referida a la pedra en sec a Mallorca i a la seva importància és la que manté el departament de Natura del Consell de Mallorca, es pot consultar al següent enllaç.
http://www.conselldemallorca.cat/mediambient/pedra/pedraensec.php?opcio=1
La vegetació culminal baleàrica.Al llarg de la sortida de camp també es varen comentar alguns aspectes biogeogràfics, amb especial esment en la vegetació de l'estatge culminal baleàric. Evidentment no es pot collir cap mostra, però la UIB té un excel·lent herbari virtual on es poden consultar les diverses espècies i subespècies detalladament. Aquest és l'enllaç corresponent a la categoria de vegetació de la part més elevada de les muntanyes mallorquines.
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/caracteristica/45_valor_47926.html
La recollida de neu.
La recollida de neu en temps històrics.El tema de la recollida i el comerç de la neu ha estat estudiat per diversos autors illencs i n'hi ha una interessant bibliografia. A continuació oferim una petita guia de lectura il·lustrada amb diversos recursos que es poden consultar on-line:
Lluís Vallcaneras va escriure un d'aquests llibres: Les cases de neu i els seus itineraris. I a la revista electrònica de geografia Geocrítica de la Universitat de Barcelona hi va publicar un resum prou interessant, que a més va acompanyat d'una bibliografia selecta. L'enllaç per consultar-lo és http://www.ub.es/geocrit/b3w-395.htm
Les cases de neu mallorquines varen tenir el seu període de funcionament més intens als segles XVIII i XIX, tot coincidint amb un període històric més fred que no l'actual. Un dels altres investigadors que ha tractat el tema de la recollida de neu, Pere Segura, ha publicat entre altres un interessant estudi sobre un episodi de nevada extremadament abundosa al segle XVIII, que es pot consultar a
http://www.aeclim.org/3congr/segura.pdf
No pot mancar una informació de caràcter normatiu, en aquest cas la declaració de Declaració com a Bé d'Interès Cultural, amb categoria de Lloc Etnològic, a favor de les Cases de Neu del Massís de Massanella, en el municipi d'Escorca, talment com surt al BOIB http://boib.caib.es/pdf/2004151/mp32.pdf
