diumenge, 21 de març del 2010
Material de suport de la sortida de camp de dia 19 de març
Al llarg de la sortida de cap al Puig des Teix es varen tractar diversos centres d'interès, dels quals s'ofereixen a continuació alguns enllaços interessants a fi de poder documentar-se'n i ampliar coneixements.
La influència antròpica en el relleu. Els espais de marjades.
Al llarg de la sortida als camps de marjades. A aquest article se n'ofereix una visió general:
http://www.uv.es/metode/numero36/40_36.html
Una altra publicació amb força informació, i que a més posa en relació la pedra en sec de Mallorca amb la d'altres àmbits propers és la següent:
COLOMAR, A. (dir.). Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta de catalogació. Palma: Consell de Mallorca. Departament de Promoció i Ocupació. FODESMA, 2002.
Un web amb informació diversa referida a la pedra en sec a Mallorca i a la seva importància és la que manté el departament de Natura del Consell de Mallorca, es pot consultar al següent enllaç.
http://www.conselldemallorca.cat/mediambient/pedra/pedraensec.php?opcio=1
La vegetació culminal baleàrica.
Al llarg de la sortida de camp també es varen comentar alguns aspectes biogeogràfics, amb especial esment en la vegetació de l'estatge culminal baleàric. Evidentment no es pot collir cap mostra, però la UIB té un excel·lent herbari virtual on es poden consultar les diverses espècies i subespècies detalladament. Aquest és l'enllaç corresponent a la categoria de vegetació de la part més elevada de les muntanyes mallorquines.
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/caracteristica/45_valor_47926.html
La recollida de neu.
La recollida de neu en temps històrics.
El tema de la recollida i el comerç de la neu ha estat estudiat per diversos autors illencs i n'hi ha una interessant bibliografia. A continuació oferim una petita guia de lectura il·lustrada amb diversos recursos que es poden consultar on-line:
Lluís Vallcaneras va escriure un d'aquests llibres: Les cases de neu i els seus itineraris. I a la revista electrònica de geografia Geocrítica de la Universitat de Barcelona hi va publicar un resum prou interessant, que a més va acompanyat d'una bibliografia selecta. L'enllaç per consultar-lo és http://www.ub.es/geocrit/b3w-395.htm
Les cases de neu mallorquines varen tenir el seu període de funcionament més intens als segles XVIII i XIX, tot coincidint amb un període històric més fred que no l'actual. Un dels altres investigadors que ha tractat el tema de la recollida de neu, Pere Segura, ha publicat entre altres un interessant estudi sobre un episodi de nevada extremadament abundosa al segle XVIII, que es pot consultar a
http://www.aeclim.org/3congr/segura.pdf
No pot mancar una informació de caràcter normatiu, en aquest cas la declaració de Declaració com a Bé d'Interès Cultural, amb categoria de Lloc Etnològic, a favor de les Cases de Neu del Massís de Massanella, en el municipi d'Escorca, talment com surt al BOIB http://boib.caib.es/pdf/2004151/mp32.pdf
La influència antròpica en el relleu. Els espais de marjades.
Al llarg de la sortida als camps de marjades. A aquest article se n'ofereix una visió general:
http://www.uv.es/metode/numero36/40_36.html
Una altra publicació amb força informació, i que a més posa en relació la pedra en sec de Mallorca amb la d'altres àmbits propers és la següent:
COLOMAR, A. (dir.). Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta de catalogació. Palma: Consell de Mallorca. Departament de Promoció i Ocupació. FODESMA, 2002.
Un web amb informació diversa referida a la pedra en sec a Mallorca i a la seva importància és la que manté el departament de Natura del Consell de Mallorca, es pot consultar al següent enllaç.
http://www.conselldemallorca.cat/mediambient/pedra/pedraensec.php?opcio=1
La vegetació culminal baleàrica.
Al llarg de la sortida de camp també es varen comentar alguns aspectes biogeogràfics, amb especial esment en la vegetació de l'estatge culminal baleàric. Evidentment no es pot collir cap mostra, però la UIB té un excel·lent herbari virtual on es poden consultar les diverses espècies i subespècies detalladament. Aquest és l'enllaç corresponent a la categoria de vegetació de la part més elevada de les muntanyes mallorquines.
http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/caracteristica/45_valor_47926.html
La recollida de neu.
La recollida de neu en temps històrics.
El tema de la recollida i el comerç de la neu ha estat estudiat per diversos autors illencs i n'hi ha una interessant bibliografia. A continuació oferim una petita guia de lectura il·lustrada amb diversos recursos que es poden consultar on-line:
Lluís Vallcaneras va escriure un d'aquests llibres: Les cases de neu i els seus itineraris. I a la revista electrònica de geografia Geocrítica de la Universitat de Barcelona hi va publicar un resum prou interessant, que a més va acompanyat d'una bibliografia selecta. L'enllaç per consultar-lo és http://www.ub.es/geocrit/b3w-395.htm
Les cases de neu mallorquines varen tenir el seu període de funcionament més intens als segles XVIII i XIX, tot coincidint amb un període històric més fred que no l'actual. Un dels altres investigadors que ha tractat el tema de la recollida de neu, Pere Segura, ha publicat entre altres un interessant estudi sobre un episodi de nevada extremadament abundosa al segle XVIII, que es pot consultar a
http://www.aeclim.org/3congr/segura.pdf
No pot mancar una informació de caràcter normatiu, en aquest cas la declaració de Declaració com a Bé d'Interès Cultural, amb categoria de Lloc Etnològic, a favor de les Cases de Neu del Massís de Massanella, en el municipi d'Escorca, talment com surt al BOIB http://boib.caib.es/pdf/2004151/mp32.pdf
dijous, 18 de març del 2010
Sortida de camp de divendres 19 de març.
Algunes informacions operatives i de continguts de la sortida de camp de divendres 19 de març.
L'hora prevista de partida és les 8,30 davant l'edifici Mateu Orfila. Està previst tornar al mateix lloc en torn a les 14,30 hores.
El recorregut de l'itinerari és Valldemossa, Coma des Cairats, Font des Poll, Camí des Caragol, Puig des Teix, Pla de sa Serp i tornada per la Coma des Cairats.
No es tracta d'un recorregut amb especials dificultats tècniques, gairebé tot és per camins fitats i pistes forestals. Així i tot convé dur calçat apropiat.
Els centres d'interès que es treballaran al llarg de la sortida són:
- estructura i materials de la Serra de Tramuntana.
- vegetació i condicions ambientals, es centrarà l'explicació en torn a l'alzinar baleàric i la vegetació culminal baleàrica, encara que també es pararà esment en la vegetació rupícola i la vegetació ruderal.
- condicions climàtiques i alçària.
- relació entre espècie humana i medi natural.
Potser útil aportar a més de quadern de camp alguna guia de camp de vegetació per a ajudar a identificar les espècies que es trobaran.
Es recorda que està totalment prohibit prendre mostres, així com adreçar els camins.
Al llarg del camí no hi ha fonts aprofitables per a beure, per tant convé aportar beguda.
L'hora prevista de partida és les 8,30 davant l'edifici Mateu Orfila. Està previst tornar al mateix lloc en torn a les 14,30 hores.
El recorregut de l'itinerari és Valldemossa, Coma des Cairats, Font des Poll, Camí des Caragol, Puig des Teix, Pla de sa Serp i tornada per la Coma des Cairats.
No es tracta d'un recorregut amb especials dificultats tècniques, gairebé tot és per camins fitats i pistes forestals. Així i tot convé dur calçat apropiat.
Els centres d'interès que es treballaran al llarg de la sortida són:
- estructura i materials de la Serra de Tramuntana.
- vegetació i condicions ambientals, es centrarà l'explicació en torn a l'alzinar baleàric i la vegetació culminal baleàrica, encara que també es pararà esment en la vegetació rupícola i la vegetació ruderal.
- condicions climàtiques i alçària.
- relació entre espècie humana i medi natural.
Potser útil aportar a més de quadern de camp alguna guia de camp de vegetació per a ajudar a identificar les espècies que es trobaran.
Es recorda que està totalment prohibit prendre mostres, així com adreçar els camins.
Al llarg del camí no hi ha fonts aprofitables per a beure, per tant convé aportar beguda.
Portals amb informació sobre meteorologia i climatologia
Com es va comentar a classe es presenten els següents webs bàsics per a obtenir una bona informació de base meteorològica.
Un web en català prou interessant, però que darrerament té problemes de manteniment és el que s'indica a continuació:
http://www.infomet.fcr.es/
Es va comentar el web, molt complet, Wetterzentrale, publicat a Alemanya i que conté tot tipus d'informació, així com enllaços als diversos models de predicció.
http://www.wetterzentrale.de/
Un web de característiques similars, però en francès, és el que segueix:
http://www.meteociel.com/
Pel que fa relació a les imatges de satèl·lit meteorològic és prou interessant el següent enllaç, al qual es poden observar les imatges de diverses fonts i tipologies.
http://www.sat24.com/
Un web en català prou interessant, però que darrerament té problemes de manteniment és el que s'indica a continuació:
http://www.infomet.fcr.es/
Es va comentar el web, molt complet, Wetterzentrale, publicat a Alemanya i que conté tot tipus d'informació, així com enllaços als diversos models de predicció.
http://www.wetterzentrale.de/
Un web de característiques similars, però en francès, és el que segueix:
http://www.meteociel.com/
Pel que fa relació a les imatges de satèl·lit meteorològic és prou interessant el següent enllaç, al qual es poden observar les imatges de diverses fonts i tipologies.
http://www.sat24.com/
Recordatori pel que fa al comentari de mapes isobàrics.
En realitzar el comentari d’un mapa isobàric convé tenir presents el següents punts:
- Indicar la seva escala en relació als grans grups descrits a classe (regional, sinòptica, mesoscalar o microscalar).
- Descriure breument l’àrea geogràfica representada.
- Indicar la localització dels principals centres d’acció (depressions i anticiclons). En la seva localització s’han d’evitar expressions no geogràfiques (damunt, davall, dreta, esquerra...), cal fer-ho mitjançant coordenades o en tot cas amb toponímia.
- Definir i descriure breument les característiques de cada un dels centres esmentats: a més del seu caràcter depressionari o anticiclònic, el valors de la pressió a la seva part central, la seva extensió, la densitat de traça de les isobares ...
- Descriure altres configuracions isobàriques existents (dorsals, valls depressionàries, pantans baromètrics ... ), així com els fronts.
- Fer un comentari conjunt del mapa esmentant el sentit general de la circulació i del pronòstic en línies generals (indrets amb vents forts, àrees presumiblement amb “bon temps” o “mal temps”, possibles anomalies tèrmiques notables).
Respondre les qüestions plantejades.Una bona obra per aprendre a llegir i intepretar el mapa del temps és aquesta que es refereix a continuació.
Javier Martín Vide (1991): Mapas del tiempo: fundamentos, interpretación e imágenes de satélite. Oikos-tau.
El mateix autor ha realitzat una altra obra sobre el mateix tema:
Javier Martín Vide (2005): Los mapas del tiempo. Davinci Continental.
dimecres, 17 de març del 2010
Bibliografia i enllaços relacionats amb el tema dels niguls.
La classificació internacional de núvols està fixada en un Atles Internacional, publicat per la Organització Meteorològica Mundial, a aquest enllaç està penjat bona part del material gràfic d'aquest atles. Com podreu observar es tracta de fotos antigues i amb no gaire bona definició, però amb el valor d'aparèixer a l'obra de referència.
http://www.imn.ac.cr/educacion/atlas_nubes.html
Un dels millors atles de núvols on line és el que es presenta al següent enllaç. Es tracta d'un web extraordinari per les seves imatges i la facilitat de navegació. Inclou tant imatges d'ennigulades com també de meteors. És en alemany, però utilitza la terminologia internacional per anomenar els niguls.
http://www.wolkenatlas.de/
http://www.imn.ac.cr/educacion/atlas_nubes.html
Un dels millors atles de núvols on line és el que es presenta al següent enllaç. Es tracta d'un web extraordinari per les seves imatges i la facilitat de navegació. Inclou tant imatges d'ennigulades com també de meteors. És en alemany, però utilitza la terminologia internacional per anomenar els niguls.
http://www.wolkenatlas.de/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)