Sobre l'examen final

El proper dilluns dia 31 hi ha l'examen final de geografia física. Únicament hi heu d'anar les persones que teniu no superades (és a dir amb menys d'un 5) un dels parcials anteriors, o aquelles persones que vulguin millorar nota.

Avui, dijous ja no hi haurà classe.

Els treballs i memòries els podeu entregar tant al correu electrònic d'aquest blog com també per mitjans convencionals (casiller o entrega en mà).

Notes del parcial de Geomorfologia

41524246T 7,5
41537763Q 8
41538361Q 7
41540390K 6
41571411S 7
41574808P 7
42993573H 7,5
43054446X 7
43118865Y 8,5
43149896X 5,5
43164997T 5
43168385F 7
43169427Z 7
43170558H 5,5
43173438T 6
43174049J 6,5
43174202M 8
43190303Y 7
43192968A 6,5
43193958G 5,5
43196086Q 5,5
43199446H 7,2
43208413S 8
43211431C 6,5
43214095Q 4
43214628C 9
46959491T 8

Bibliografia i informació del litoral de Cala Varques

Existeixen diversos articles que fan referència al modelat de l'àrea de Cala Varques, se'n pot destacar aquest article de per Francesc GRACIA, Bernat CLAMOR i Joan Josep LAVERGNE sobre les coves de la cala:

http://www.raco.cat/index.php/Endins/article/view/105380/153534

així com aquesta publicació més antiga de Miquel Trias i Francesc Mir que fa referència a totes les coves de la rodalia, entre elles la Cova des Pont, davant la qual el nostre grup.

http://www.raco.cat/index.php/Endins/article/view/104238/164336.

Sobre el carst del litoral oriental de Mallorca hi ha una obra que es pot considerar "definitiva" en tant que recull una quantitat immensa d'informació es tracta de la tesi doctoral del Dr. Joaquín Ginés, geògraf i professor associat del nostre departament amb el títol El karst litoral en el Levante de Mallorca: una aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología. Aquesta obra es pot consultar al següent enllaç:

http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0304105-103042/index.html#documents

Una obra general prou interessant per a conèixer millor el litoral de les Illes Balears és el llibre escrit pel geògraf Jaume Servera amb el títol Geomorfologia del Litoral de les Illes Balears. Editat per Documenta Balear, i que es troba a la venda a les llibreries a un preu assequible.

Termes de geomorfologia.

Temes de Geomorfologia Estructural.

Epirogènesi / Orogènesi

Anteclisa/ Sineclisa.

Plec
Falla
Estructura desplaçada.

Grans tipus de plec: geosinclinal, anticlinal, sinclinal
Parts del plec: flanc, xarnera, pla axial.

Tipus de plecs individuals: simètric/ asimètric (inclinat, ajegut, encavalcat)

Agupacions de plecs (homogenis, anticlinori, sinclinori)

Fractura

Falla/ diaclasa

Parts de la falla: pla de falla, línia de fractura, salt de falla, llavi enlairat, llavi enfonsat.
Tipus de falla: vertical, de direcció, normal, inversa
Horst / Graben

Estructura desplaçada

Encavalcament
Autòcton/ Al·lòcton

Formes directes/ Formes derivades (o de modelat)

Relleu aclinal

Relleu monoclinal.

Relleu plegat

Relleu plegat directe/ relleu plegat invers
Relleu jurassià
Elements típics del relleu jurassià: val, mont, ruz, clusa, comba, sinclinal penjat, mont secundari.

Relleu fallat

Esquerp de falla original / desplaçat

Roques carstificables.
Roques carbonatades.
Procés de dissolució de la roca calcària

Massís càrstic.

Esquetjar/ rellar/ rascler/ lapiaz.

Karren.
Ponor.
Dolina
Uvala.
Poliè/ poljè.
Canyó càrstic.

Avenc/ pou.

Cova
Espeleotema. Estalactita. Estalagmita. Colada càrstica.

Sortida de camp de Cala Varques a l'Estany den Mas

Pujada de Cala Falcó


Launaea cervicornis (Gatovell)


Foto Grup

Imatges de niguls a comentar

Talment com s'ha esmentat en el cas del comentari del mapa meteorològic, el comentari de les imatges es pot enviar a

geografiafisicauib@gmail.com

Mapa del temps en superfície per a comentar

Aquesta és el mapa del temps en superfície del que cal entregueu un comentari, tot seguint l'esquema que es va proporcionar.
Per entregar el treball telemàticament es pot remetre al correu
geografiafisicauib@gmail.com

Si ho feis abans del dilluns 17 de maig, tot anirà bé.

Sortida de camp 7 maig 2010

Al llarg de la sortida de camp es varen poder seguir alguns trets essencials de les condicions físiques originàries del nucli històric de la Ciutat de Mallorca.

Una informació de primera mà sobre el tema, que ve acompanyada de bibliografia on completar els continguts és la que segueix.

- un article que ofereix una visió general de les inundacions històriques de sa Riera, ho podeu consultar a

http://www.raco.cat/index.php/TreballsGeografia/article/view/104066/164258

- una altra publicació que fa referència a les característiques de la Ciutat en el moment en què es va optar per desviar el torrent fora del seu clos.

http://www.raco.cat/index.php/TreballsGeografia/article/view/104067/150454

Sortida de camp 27 abril 2010

Penyal septentrional del Puig de Massanella.



Grup (1) al cim del Puig den Galileu



Grup (2) al cim del Puig den Galileu

Els continguts explicats al llarg d'aquesta sortida de camp no difereixen gaire dels que es varen poden observar al puig des Teix. Amb les òbvies diferències motivades per la diversitat de lloc i també per les setmanes passades entre una i l'altra (fonamental en el desenvolupament de moltes de les espècies de vegetació que es varen poder observar).

Les recomenacions bibliogràfiques i de fonts que s'oferiren per a la sortida anterior es poden aplicar a aquesta.

Escala dels temps geològics

Com s'ha esmentat a classe, és convenient aconseguir una certa familiaritat amb l'escala dels temps geològics per a seguir les explicacions de geomorfologia.

A aquest enllaç (prou vulgar, perquè es tracta de la wikipedia) es pot trobar una taula-resum prou ben sintetitzada del tema:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_dels_temps_geol%C3%B2gics

Especialment cal tenir clars els noms d'era i de període. Alguns dels períodes tenen denominacions específiques. És espacialment interessant conèixer-les en el cas del juràssic, ja que el Juràssic superior es coneix com a Malm, en Juràssic Mitjà com a Dogger, i el Juràssic Inferior com a Lias.

Una escala dels temps geològics més detallada es pot veure al web de l'Institut Català de Geologia, tot seguint aquest enllaç:

http://www.igc.cat/web/gcontent/pdf/cartografia/ca/tt_punt_llibre.pdf

Qualificacions de la primera prova objectiva

41524246T 5
41537763Q 7
41538361Q 8.5
41540390K 3.5
41571411S 7.5
41574808P 5
42993573H 6.7
43054446X 7
43118865Y 3.3
43149896X 3
43169427Z 6.5
43170558H 2.5
43173438T 3.5
43174049J 5.7
43174202M 5
43190303Y 6
43192968A 5,3
43193958G 6,7
43196086Q 6
43199446H 5.5
43208413S 7.8
43211431C 8
43214095Q 3.5
43214628C 4.5
43217406S 4.3
46955350E 4.5
46959491T 3

Termes clau del tema de climatologia.

A continuació es presenta el llistat de termes-clau referits a climatologia i que sintetitzen els continguts de la part del temari corresponent.

Temps
Clima
Meteorologia
Climatologia
Climatologia analítica
Climatologia dinàmica

Cèl·lula de Halley
Cèl·lula de Hadley
Principi de conservació del moment de rodament
Acceleració aparent de Coriolis
Principi del trebolí

Altes pressions subtropicals
Vents alisis
Convergència intertropical
Baixes pressions subpolars
Vents de l’oest

Zona climàtica
Clima equatorial
Clima de latituds mitjanes
Clima subtropical
Vents monçònics

Efectes del caràcter marítim o continental d’un territori sobre el seu clima.
Climes de façana occidental d’un continent
Climes de façana oriental d’un continent
Efectes del relleu sobre la circulació
Ciclogènesi

Escala regional
Escala sinòptica
Mesoscala
Microscala

Isòbara
Anticicló
Depressió
Dorsal anticiclònica
Talveg
Pantà baromètric
Front
Front fred
Front càlid
Front oclòs
Centre d’acció tèrmic
Centre d’acció dinàmic

Vent de gradient
Vent geostròfic
Vent real
Llei de Buys-Ballot

Humitat
Humitat absoluta
Humitat relativa
Punt de rosada.
Mecanismes de saturació
Precipitacions orogràfiques

Virga
Praecipitatio
Precipitació
Precipitació estricta
Precipitació geogràfica
Precipitació oculta
Gelada blanca o gebrada
Gelada negra
Boira gebradora
Boira ploranera o ploradora
Formes de precipitació líquida
Brusca
Brusquina
Ruixada
Formes de precipitació sòlida
Prismes de gel
Neu (neu de pedaç)
Neu granulada
Calabruix
Pedregada
Aiguaneu
Pluja engelant

Nigul
Boira
Boira d’advecció
Boira de radiació
Nucli de condensació
Bergeron
Coalescència

Classificació internacional dels núvols
Gèneres nebulosos
Cirrus (Ci)
Cirrostraturs (Cs)
Cirrocumulus (Cc)
Altostratus (As)
Altocumulus (Ac)
Stratocumulus (Sc)
Stratus (St)
Nimbostratus (Ns)
Cumulus (Cu)
Cumulonimbus (Cb)

Tipologies específiques de niguls:
Fractostratus
Cumulus humilis
Cumulus mediocris
Cumulus congestus
Cumulonimbus calvus, Cumulonimbus capillatus, Cumulonimbus incus.
Stratocumulus orogràfics
Altocumulus lenticularis
Altocumulus castellatus
Halo

Evapotranspiració
Evapotranspiració potencial
Evapotranspiració real
Reseva hídrica
Dèficit hídric
Diagrama de Gaussen/ Walter
Fitxa hídrica

Classificació climàtica de Thornthwaite.
Índex d’humitat de Thornthwaite
Índex d’aridesa de Thornthwaite
Classificació climàtica de Köppen

Imatges sortida de camp 19 març 2010

Material de suport de la sortida de camp de dia 19 de març

Al llarg de la sortida de cap al Puig des Teix es varen tractar diversos centres d'interès, dels quals s'ofereixen a continuació alguns enllaços interessants a fi de poder documentar-se'n i ampliar coneixements.

La influència antròpica en el relleu. Els espais de marjades.

Al llarg de la sortida als camps de marjades. A aquest article se n'ofereix una visió general:

http://www.uv.es/metode/numero36/40_36.html

Una altra publicació amb força informació, i que a més posa en relació la pedra en sec de Mallorca amb la d'altres àmbits propers és la següent:

COLOMAR, A. (dir.). Patrimoni de marjades a la mediterrània occidental: una proposta de catalogació. Palma: Consell de Mallorca. Departament de Promoció i Ocupació. FODESMA, 2002.

Un web amb informació diversa referida a la pedra en sec a Mallorca i a la seva importància és la que manté el departament de Natura del Consell de Mallorca, es pot consultar al següent enllaç.

http://www.conselldemallorca.cat/mediambient/pedra/pedraensec.php?opcio=1


La vegetació culminal baleàrica.

Al llarg de la sortida de camp també es varen comentar alguns aspectes biogeogràfics, amb especial esment en la vegetació de l'estatge culminal baleàric. Evidentment no es pot collir cap mostra, però la UIB té un excel·lent herbari virtual on es poden consultar les diverses espècies i subespècies detalladament. Aquest és l'enllaç corresponent a la categoria de vegetació de la part més elevada de les muntanyes mallorquines.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/caracteristica/45_valor_47926.html
La recollida de neu.

La recollida de neu en temps històrics.

El tema de la recollida i el comerç de la neu ha estat estudiat per diversos autors illencs i n'hi ha una interessant bibliografia. A continuació oferim una petita guia de lectura il·lustrada amb diversos recursos que es poden consultar on-line:

Lluís Vallcaneras va escriure un d'aquests llibres: Les cases de neu i els seus itineraris. I a la revista electrònica de geografia Geocrítica de la Universitat de Barcelona hi va publicar un resum prou interessant, que a més va acompanyat d'una bibliografia selecta. L'enllaç per consultar-lo és http://www.ub.es/geocrit/b3w-395.htm

Les cases de neu mallorquines varen tenir el seu període de funcionament més intens als segles XVIII i XIX, tot coincidint amb un període històric més fred que no l'actual. Un dels altres investigadors que ha tractat el tema de la recollida de neu, Pere Segura, ha publicat entre altres un interessant estudi sobre un episodi de nevada extremadament abundosa al segle XVIII, que es pot consultar a

http://www.aeclim.org/3congr/segura.pdf


No pot mancar una informació de caràcter normatiu, en aquest cas la declaració de Declaració com a Bé d'Interès Cultural, amb categoria de Lloc Etnològic, a favor de les Cases de Neu del Massís de Massanella, en el municipi d'Escorca, talment com surt al BOIB http://boib.caib.es/pdf/2004151/mp32.pdf

Sortida de camp de divendres 19 de març.

Algunes informacions operatives i de continguts de la sortida de camp de divendres 19 de març.

L'hora prevista de partida és les 8,30 davant l'edifici Mateu Orfila. Està previst tornar al mateix lloc en torn a les 14,30 hores.

El recorregut de l'itinerari és Valldemossa, Coma des Cairats, Font des Poll, Camí des Caragol, Puig des Teix, Pla de sa Serp i tornada per la Coma des Cairats.

No es tracta d'un recorregut amb especials dificultats tècniques, gairebé tot és per camins fitats i pistes forestals. Així i tot convé dur calçat apropiat.

Els centres d'interès que es treballaran al llarg de la sortida són:

- estructura i materials de la Serra de Tramuntana.
- vegetació i condicions ambientals, es centrarà l'explicació en torn a l'alzinar baleàric i la vegetació culminal baleàrica, encara que també es pararà esment en la vegetació rupícola i la vegetació ruderal.
- condicions climàtiques i alçària.
- relació entre espècie humana i medi natural.

Potser útil aportar a més de quadern de camp alguna guia de camp de vegetació per a ajudar a identificar les espècies que es trobaran.

Es recorda que està totalment prohibit prendre mostres, així com adreçar els camins.

Al llarg del camí no hi ha fonts aprofitables per a beure, per tant convé aportar beguda.

Portals amb informació sobre meteorologia i climatologia

Com es va comentar a classe es presenten els següents webs bàsics per a obtenir una bona informació de base meteorològica.

Un web en català prou interessant, però que darrerament té problemes de manteniment és el que s'indica a continuació:

http://www.infomet.fcr.es/

Es va comentar el web, molt complet, Wetterzentrale, publicat a Alemanya i que conté tot tipus d'informació, així com enllaços als diversos models de predicció.

http://www.wetterzentrale.de/

Un web de característiques similars, però en francès, és el que segueix:

http://www.meteociel.com/

Pel que fa relació a les imatges de satèl·lit meteorològic és prou interessant el següent enllaç, al qual es poden observar les imatges de diverses fonts i tipologies.

http://www.sat24.com/

Recordatori pel que fa al comentari de mapes isobàrics.

En realitzar el comentari d’un mapa isobàric convé tenir presents el següents punts:

- Indicar la seva escala en relació als grans grups descrits a classe (regional, sinòptica, mesoscalar o microscalar).

- Descriure breument l’àrea geogràfica representada.

- Indicar la localització dels principals centres d’acció (depressions i anticiclons). En la seva localització s’han d’evitar expressions no geogràfiques (damunt, davall, dreta, esquerra...), cal fer-ho mitjançant coordenades o en tot cas amb toponímia.

- Definir i descriure breument les característiques de cada un dels centres esmentats: a més del seu caràcter depressionari o anticiclònic, el valors de la pressió a la seva part central, la seva extensió, la densitat de traça de les isobares ...

- Descriure altres configuracions isobàriques existents (dorsals, valls depressionàries, pantans baromètrics ... ), així com els fronts.

- Fer un comentari conjunt del mapa esmentant el sentit general de la circulació i del pronòstic en línies generals (indrets amb vents forts, àrees presumiblement amb “bon temps” o “mal temps”, possibles anomalies tèrmiques notables).

Respondre les qüestions plantejades.

Una bona obra per aprendre a llegir i intepretar el mapa del temps és aquesta que es refereix a continuació.

Javier Martín Vide (1991): Mapas del tiempo: fundamentos, interpretación e imágenes de satélite. Oikos-tau.

El mateix autor ha realitzat una altra obra sobre el mateix tema:

Javier Martín Vide (2005): Los mapas del tiempo. Davinci Continental.

Bibliografia i enllaços relacionats amb el tema dels niguls.

La classificació internacional de núvols està fixada en un Atles Internacional, publicat per la Organització Meteorològica Mundial, a aquest enllaç està penjat bona part del material gràfic d'aquest atles. Com podreu observar es tracta de fotos antigues i amb no gaire bona definició, però amb el valor d'aparèixer a l'obra de referència.

http://www.imn.ac.cr/educacion/atlas_nubes.html

Un dels millors atles de núvols on line és el que es presenta al següent enllaç. Es tracta d'un web extraordinari per les seves imatges i la facilitat de navegació. Inclou tant imatges d'ennigulades com també de meteors. És en alemany, però utilitza la terminologia internacional per anomenar els niguls.

http://www.wolkenatlas.de/

Per a conèixer més coses den Hadley

A aquestes primeres sessions s'ha explicat el model establert per Hadley com a un bon model primari per explicar la circulació atmosfèrica. Si vos pica el tema recoman la lectura d'aquest ben documentat article en torn a aquest personatge, el seu model de circulació i les seves conseqüències en el posterior desenvolupament de la climatologia.

http://www.meteohistory.org/2006historyofmeteorology3/2persson_hadley.pdf

De la seva lectura en podeu aprendre, per exemple, que el famós pensador E. Kant era de professió professor de Geografia Fïsica, a més de comprendre l'important impacte que en la producció científica posterior va tenir la descripció explicativa de la circulació atmosfèrica que feu Hadley.

Un article més reduït, però que també aporta informació d'interès sobre el tema és aquest:

http://www.divulgameteo.es/uploads/Alisios-Galileo.pdf

Un llibre fonamental de climatologia

Un llibre de lectura molt recomenable, de lectura gairebé obligada si vos voleu iniciar a la climatologia, és el que segueix.

Javier Martín Vide: Fundamentos de climatología analítica. Editorial Síntesis. ISBN 978-84-7738-113-6

Sobre l'efecte Coriolis i la guerra.

El canó al que em vaig referir en la classe d'explicació sobre la força de Coriolis és el Wilhelmgesch, peça utilitzada pels alemanys per a bombardejar Paris a les darreries de la Primera Guerra Mundial i que es va batejar amb el nom de l'emperador alemany Wilhelm II.
Curiosament aquest tipus de peça d'artilleria es sol confondre amb un altra el nom de la qual és més suggerent, es tractava del Dicke Bertha (literalment la Grossa Bertha), que en realitat era un gran obús, que tirava bombes a una distància molt menor, però que ja estava en us al començament del conflicte.

Per a qui en vulgui saber més coses, a aquests enllaços d'anàlisi d'història militar en diu coses.

sobre el Wilhelmgesch
http://enciclopedia.elgrancapitan.org/index.php/Wilhelmgesch%C3%BCtze

sobre la Dicke Bertha
http://html2.free.fr/canons/bertha.htm
(és en francès, però és bo d'entendre)

Geografia Física General

Aquest blog és un espai de comunicació i informació de l'assignatura Geografia Fïsica General del primer curs del Grau en Geografia a la Universitat de les Illes Balears.